És quan dormo que hi veig clar?

Porten 100 dies i "les retallades" és el que destaca de la seva gestió. Segurament ho fan bé, és allò que correspon als executors del poder financer. L'economia europea demana privatització dels serveis públics com condició ineludible per ajudar als Estats amb dificultats i Catalunya s'ha posat a treballar en la direcció indicada. Ningú no dubta que primer cal aprimar l'administració i després de forma sibil·lina però constant, transmetre la gestió a entitats privades. Sanitat serà el primer sector en veure-ho, n'estic segur. S'ha acabat la social-democràcia, el lliberarisme més dur és el senyor.

El sistema financer internacional, provocador de la crisi, ha actuat amb intel·ligència: ha aconseguit que els Estats, prèviament molt endeutats, gastin part de les seves reserves per sostenir i re-capitalitzar la Banca i al mateix temps exigeix a aquests Estats empobrits vendre's (privatitzar) les seves empreses o serveis públics al esdevenir insostenibles per l'erari públic en la dinàmica actual. Després la Banca farà d'intermediària per emetre Deute públic que es cobrirà amb els pocs estalvis d'una població hipotecada. I també, perquè no? finançar les empreses que compraran dits serveis públics.

Si l'assaig surt bé, l'any que vé en Rajoy ho posarà en pràctica en tot el Regne. O no?

Potser aquest malson és fruit del meu cervell paranoic, però no em puc treure del cap les paraules del poeta: "és quan dormo que hi veig clar"