És la festa de la llum allò que defineix aquesta diada. El foc nou i el foc vell. La renaixença de l'astre solar. El retrocés de les tenebres. L'allunyament de la mort. La vida que esclata.
Diverses tradicions culturals al llarg de la vida de la humanitat, han donat la seva versió al moment del solstici d'estiu, oferint una interpretació màgica, o transcendental. El món celta ens ofereix construccions megalítiques jugant amb la posició solar. La civilització egípcia també en fa referència. La tradició cristiana/catòlica situa en Joan el Baptista el protagonisme de la festa, aquell que batejà a Jesús de Natzaret com a nova llum, hereu del terrible Iavhè de veu tronant, transformat en pacífic anyell de veu amorosa. No deixa de ser el passi de llum a la llum.
Allò que no entenc és la seva associació amb el soroll dels petards en la tradició catalana. Potser una manera d'espantar la foscor? Potser una influència del País Valencià i la seva sorollosa alegria?
Us deixo amb la cançó de Serrat i la tradició de les fogueres.
Sobre la tradició dels petards, he trobat això:
ResponElimina"I els petards, per què es tiren? La tradició pirotècnica de la cultura catalana és causada per la influència àrab que, durant els segles XII i XIII, van fer que la seva afició pels petards s'introduís a la població catalana. El fet de tirar petards aquesta nit concretament també té la seva explicació: durant la revetlla de Sant Joan, i segons les creences, és una de les preferides per fantasmes i esperits, i la població busca espantar-los tirant petards i fent fogueres".
Penso que qualsevol teoria pot ser.....:)
Doncs aquesta pirotècnia ens fa passar una "nit de gossos" als amos de mascotes. Pobrets!, no saben on amagar-se, i no són ni fantasmes ni esperits
Elimina... i potser no anava desencaminat al sospitar de València, per la seva influència àrab.
Elimina