Ortega y Gasset i l'Estatut del 32 (II)

Seguint la línia del post anterior (veure'n més ), començaré per destacar algunes frases discursives d'Ortega en la seva crítica a l'aprovació de l'Estatut d'autonomia per a Catalunya de l'any 1932.

baixat de Wikipedia

Concepte d'Autonomia

"Cesión de poderes, que quede claro que el Estado lo otorga y el Estado lo retrae y a él reviene. Si se reduce así el problema, podremos entendernos, pero no nos entenderemos si se plantea en términos de soberania"

"Catalunya es un pueblo que vive preocupado y como obseso por el problema de su soberania (...) por qualquier fecha que cortemos la historia de los catalanes encontramos a éstos, enzarzados sobre cuestiones de soberania" (...) "es un pueblo que es problema para sí mismo".

"Muchos catalanes quieren vivir con España, pero no osan manifestar su discrepancia, y los que discrepan son arrollados y esa política concreta les ha sido impuesta por una minoría"

"es absolutamente necesario que quede deslindado de este proyecto de Estatuto todo cuanto signifique, cuanto pueda parecer amenaza a la soberania unida" (...) por este camino iríamos derechos y rápida a la catastrofe nacional"

"Nos parece un error que se deslice el término ciudadanía catalana. La ciudadanía es el concepto jurídico que liga más inmediata y estrechamente al individuo con el Estado, como tal; es su pertenencia directa al Estado (...) es menester que amputemos en esa línea del proyecto de Estatuto esa extraña ciudadanía catalana"

Educació

"Pretende Cataluña crear ella su cultura (...). Lo que no sería posible es que para crear esa cultura catalana se usare de los medios que el Estado español ha puesto al servicio de la cultura española, la cual es el origen dinámico, histórico, justamente del Estado español, (...). Parece justo que convivan paralelamente las instituciones de enseñanza que el Estado allí tiene y las que cree, con su entusiasmo, la Generalidad".

Només llegint els fragments anteriors es descobreix el discurs nacional espanyolista en la seva més pura i original manera de pensar. Els seus arguments són defensats ara per la dreta i esquerra monàrquiques, amb altres paraules al segle XXI, però amb el mateix esperit. Ho podem veure en aquesta aspectes:

- La dificultat actual per acceptar que l'Estat espanyol sigui plurinacional en origen i evolució, i per tant, la possibilitat de compartir sobiranies, la qual cosa sembla que horroritza de només pensar-ho. Tanmateix que pugui haver-hi en el llenguatge alguna insinuació com la ciutadania catalana és rebutjada per qui s'autodefineix com constitucionalista: només existeix una, la ciutadania espanyola ( què diria Ortega de la salutació terradellenca de: ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí !?), li hagués agafat un cobriment de cor. La seva solució fou ben radical i traumàtica: l'amputació del terme.

- Sorprèn la insistència amb que es refereix que el poble de Catalunya és problemàtic internament, amb ambivalència de sentiments d'identitat espanyola-catalana i que això repercuteix històricament, i que segons allò que predomini apareixerà cíclicament el "problema catalán" el qual és impulsat i imposat per una minoria nacionalista. Ortega en cap moment es planteja la possibilitat que sigui al revés i s'estigui imposant allò espanyol en la comunitat catalana, si vols per força. També ara el discurs espanyolista insisteix en que el conflicte és intern entre catalans, no entre Catalunya i Espanya. Primer que es tractava d'una minoria que s'embolicava amb la bandera per cobrir la seva misèria política, després que una meitat de catalans estaven contra l'altre meitat, sense voler comptabilizar-los en realitat, que primer s'han d'entendre entre ells abans que amb les Institucions centrals.

Aquesta insistència cíclica dóna suport a la idea que Catalunya mereix ésser bombejada cada cent anys, com deia Peces Barba fa poc amb assentiment de la comunitat "intel·lectual" espanyola. Actitud equivalent al "a por ellos" de la Guàrdia Civil del segle XXI.

- L'hegemonia i lideratge de Castella en cultura i llengua per sobre de les altres cultures nacionals les quals són menyspreades i titllades de regionalismes i llenguatges dialèctics,  és la línia de pensament dominant, que no veu bé el procés integrador de la immersió lingüística com metodologia pedagògica que vol portar al domini per igual de les llengües catalana i castellana, amb insistència de ensenyament per llengües separades, com en el primer Estatut. La intromissió de la Llei d'Educació de l'Estat per imposar la espanyolització dels catalans mentre s'acusa d'adoctrinament a la Generalitat (projecció autodefensiva psicoanalítica ).

Entenem amb tot això com Ortega era admirat i els seus arguments eren usats, per Ramiro Ledesma i José Antonio Primo de Rivera, com fonaments a la seva ideologia política i com encara avui en dia és citat com liberal republicà espanyol de l'altra riba de l'Ebre.