....ismes

Justament ahir, en una cadena televisiva, sis dones de sis partits, es definien en el seu concepte de "feminisme". Justament ahir vaig poder comprovar la polisèmia de les paraules, cosa que dificulta els debats sobre els  ...ismes atès que hom parla de diferents coses. Ho veiem i notem entre amics, familiars, coneguts o saludats. Les discussions s'allarguen entre contradiccions i malentesos, prejudicis i coses no dites, "panellets i penellons", "galgos y podencos"...

Ahir, discutint-se si algú és més "feminista" veritable o aparent, perquè se sigui de dretes o d'esquerres, si els homes poden ser feministes o no....

En aquest post vull recordar un episodi, no menor, en la lluita per la igualtat social i política de l'home i la dona. Em refereixo a l'aprovació del dret al vot universal de la dona en la II República Espanyola, a l'any 1931.

Victoria Kent (wikipedia)

Clara Campoamor (wikipedia)

Dues dones soles en una Càmera de Diputats de 282 membres. Ambdúes es definien feministes. Clara Campoamor era membre del Partit Radical (Lerrouxista). Victòria Kent era membre del Partit Republicà Radical Socialista.

Estava en discussió si les dones podien votar lliurement i sense cap impediment com els homes. Segurament eren partidàries del vot però no d'igual manera.

- Clara Campoamor sembla que no tenia cap dubte sobre l'aprovació immediat d'aquest dret fonamental en la dona del seu temps, sense restriccions.

- Victòria Kent pensava que la dona del seu temps estava massa adoctrinada per l'Església Catòlica i els seus conceptes, massa sotmesa al marit conservador, s'afavoria al vot de la dreta i per tant no era al moment arribat per establir aquest dret.

Finalment Clara fou més convincent que Victòria i les Corts votaren a favor d'aquest dret fonamental per la dona. Foren 161 vots contra 121. El vot masculí, majoritari com hem expressat més amunt, reconegué en 1931 el dret universal de vot de l'home i la dona per igual.

La conclusió és que no per ser dona i d'esquerres s'és més "feminista", ni que els homes siguin insensibles a la igualtat entre gèneres.

Parlar exclusivament en termes de "ismes" només porta a la confusió si els interlocutors no defineixen prèviament el significat del concepte o doctrina. Ni ser de dretes o d'esquerra aporta res nou al debat dels drets fonamentals d'homes i dones. Ni capitalisme ni socialisme han afavorit històricament la dignitat femenina. La condició femenina i els seus problemes de violència de gènere en les societats del segle XXI, presenta potser molts més arrels culturals històrics, que no pas de model econòmic. Potser el debat hauria d'anar per aquí.

Vull recordar en aquest moment aquell rap de John Lennon que va compondre amb Yoko Ono, estant enllitats en aquell episodi de protesta contra la guerra, Give peace a chance , on en una de les seves estrofes critica la contínua discussions i enfrontaments entre "ismes"

Anem directament als problemes i les seves causes i evitem en el debat usar massa els "ismes" i acusar de "istes"  els contraris.