El Tenorio

(todocoleccion.net)

No fa pas tants anys, o així m'ho sembla, que una obra de teatre de capa i espases, omplia els espais escènics professionals i d'afeccionats en aquest país, pel mes de novembre. Actors de fama recitaven i entonaven els populars versos de Zorrilla, de la Posada del Laurel, de l'escena del sofà i no cal dir, del cementiri. 

Uns joves cavallers, fills de bones famílies rivalitzaven a veure qui tenia més èxit amorós amb el sexe contrari, sense importar la manera, que en la guerra i l'amor tot és permès. Un es deia Don Juan i l'altre Don Luís. I perquè ho recordo ara?. Per parlar de coses del passat?. Doncs, no.

Una cosa molt actual és la principal causa. Es tracta d'aquest serial de tarda "Com si fos ahir" , i un dels seus personatges: l'Andreu, aquest infermer que sembla que ha de tenir aventures amb totes les fèmines de la sèrie, però no és un donjuan, el burlador, sinó més aviat un enamoradís donluís. 

És notori que Don Luís a l'inrevés que Don Juan, s'enamora de totes les seves conquestes, com li passa a l'Andreu. Malgrat o potser per la inseguretat que presenta el personatge en la seva àrea emocional, s'enamora de molts dels personatges femenins que li passen pel davant, després del seu fracàs matrimonial. Contrasta la seva immaduresa emotiva amb la seguretat que mostra en l'àmbit professional, on és respectat i valorat per les seves capacitats. Potser així ho volen els guionistes que presenten una rècula de personatges tots ells amb un fet comú, de presentar assignatures pendents de la seva etapa adolescent (suposo que d'aquí ve el títol), un ahir que retorna tossudament per no haver solucionat els problemes de l'espai vital passat i que els hi condiciona no poder  viure l'ara i el demà d'una manera emocional confortable. L'Andreu no sabrà mai fer feliç una dona, els seus dubtes només portarà a relacions impossibles inclús traint amistats, però seguirà enamorant-se.

El Don Juan Tenorio és un burlador de donzelles, casades i vídues, però no un abusador. Usa l'atractiu del seu físic i la seva paraula enganyosa però poètica, per atraure la dona que cau enamorada als seus encants. Sap seduir. Encara que també usa l'engany i la suplantació d'identitats. Res a veure amb aquesta plaga d'abusadors que patim en aquest segle XXI, que han d'actuar en grup, que usen drogues per fer perdre la voluntat, atemoreixen a les seves burlades / abusades.

El mite de Don Juan ha omplert multitud de creacions literàries, obres de teatre, tesis filosòfiques, assajos intel·lectuals... que van des del seu repudi pel seu llibertinatge (el barroc Tirso de Molina), a certa simpatia juvenil (el romàntic José Zorrilla), fent tesis sobre la seva sexualitat (Gregorio Marañón), o creant òpera, (Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart).

Possiblement la més popular obra de teatre és la de Zorrilla, tal com ens ho va fer veure Antonio Machado:

"El Don JuanTenorio de Zorrilla es, hasta la fecha, el más desacreditado de todos los Don Juanes. Los doctos lo desprecian. El pueblo, en cambio, lo ha hecho suyo y lo defiende de los ataques de los doctos y de los pedantes. Lo defiende a su manera, yendo al teatro a verlo y admirarlo".

Podrem tornar a veure-la algun dia en teatres professionals o d'afeccionats?