L'Estat de Dret

Érem a les darreries del segle XVIII, nous aires bufaven en aquells estats on els monarques regien amb sobirania absoluta. El tradicional origen de l'autoritat començava a posar-se en qüestió, una nova classe econòmica i social, la burgesia, emergia amb força i el paper de la ciutadania creixia en forma d'onada i demanava un nou ordre en la cosa pública. L'instrument: una llei fonamental, la Constitució, que assegurés els drets de la població en front del poder del monarca i també definís la manera de vertebrar el poder. Paral·lelament el pensament polític s'enriquia amb la Declaració Universal dels drets de l'Home.

No fou fàcil. Accions violentes de classe, revolucions, guerres entre estats... la crisi de l'Antic Règim... i el naixement d'una nova època històrica, que es diria Contemporània 

Llegim la definició de Constitució en l'Enciclopèdia catalana: Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells. Com es veu les Constitucions tenen dues parts principals, la definició de com s'estructuren els tres poders de l'Estat amb independència llur i la declaració dels drets fonamentals de la ciutadania.

Aquesta nova idea ha costat molt d'arrelar en la monarquia borbònica espanyola. Bona part del segle XIX representà una lluita perquè aquell monarca Fernando VII jurés una Constitució. No acceptà la sobirania popular de cap de les maneres i va preferir que el "seu imperi" visqués entre guerres d'independència i perdés la major part de les colònies americanes. La família dels Borbons només acceptà una Constitució reformada on la sobirania es repartís entre el Rei i els representants del poble. Per altra banda, durant la major part del segle XX, aquest país patí llargs períodes autoritaris, sense Constitució, per la qual cosa la cultura constitucional encara és feble en el regne.

La prova de foc és l'actual procés democràtic que està vivint Catalunya. Malgrat voler anar "de la Llei a la Llei" com en el període de transició de la Dictadura a la Democràcia, i que en aquest cas s'ha fet amb presses i malament. 

Un concepte bàsic és el de la sobirania que uns la veuen com com un concepte global indivisible i altres el veuen parcel·lat en cada comunitat autònoma, sobretot les històriques que es defineixen com Nació i que advoquen al dret internacional, al dret sobirà de la població a decidir. 


La discussió teòric-intel·lectual xoca amb la praxis de l'Autoritat que s'identifica amb l'Estat de Dret definit com aquell Estat que té una "estructura formal" democràtica i que per això sols, els poders de l'Estat tenen el dret exclusiu d'ús de la força contra la ciutadania, si convé, en tota situació. Per a mi, és confondre l'Estat de Dret amb el Dret de l'Estat.

L'altre sentit de l'Estat de Dret, és aquell on predomina la defensa dels drets de les persones, definits en la pròpia Constitució, davant de la força de l'Autoritat, quan es produeixen tensions socials de caràcter polític. 

Estic convençut que en un Estat de Dret, cal cercar solucions pacífiques polítiques als conflictes polítics i que cal prevalgui els drets dels ciutadans davant el dret de l'Autoritat que s'hauria de dedicar a perseguir i reprimir el delicte i al delinqüent. L'ús predominant del Dret de l'Estat pot dur les democràcies a situacions autoritàries destructores de la pròpia democràcia.



Nota: tenia aquesta entrada al blog mig començada des de fa bastant temps per diverses causes i entre elles problemes mèdics amb les mans que em dificultaven el tecleig. L'he acabada una mica a cuita-corrents i potser el tema ja queda antiquat i mal desenvolupat.