Apunts

L'anorac que avui torno a treure de l'armari per anar a passejar, com cada matí, el meu gos. La lluentor i blancor de rosada damunt les herbes i plantes quan entro al parc del Convent. La humitat a les botes en trepitjar-les. El cel serè després d'una nit serena i gebradora.

El nou niu que les cigonyes han construït enguany damunt el campanar conventual, amb la parella que sembla que fan guàrdia.

Més amunt les aigües del pantà planes, llises, que reflecteixen com un mirall els arbres de la riba. L'habitual bernat pescaire plantat com sempre arran de l'aigua i que s'envola quan ens apropem. Ens saludem.

Silenci trencat pel cant dels ocells que emergeix d'aquesta pollancreda que envolta les restes del Molí Vell on destaca el majestuós xop gros ( o grossa puix crec que és femella), que ja presenta un fullam prou desenvolupat després del son hivernal.

Apunts mentals que vaig recollint pensant en usar-los en un futur post. O potser, no i el dono per enllestit.

Saeta

sevilla.abc.es

Impactant imatge aquesta que ens evoca un temps que ja creiem superat. Tornem al nacional-catolicisme?: La Legió, aquella que té com a lema "viva la muerte", portant en braços un Crist mort en la creu, marcant el seu dramàtic i histriònic pas.

Una ministra de Defensa del govern, Sra. Mª Dolores de Cospedal, presidint la cerimònia ritual i amb la bandera d'Espanya a mig pal en senyal de dol.

Un poble enfervorit devotament amb tot aquest emotiu espectacle que ens retorna al passat recent, i potser no tant passat, que explica moltes coses.

Poc més podem afegir, Qualsevol comentari ensopegaria amb vells tòpics. Els fets parlen per sí mateixos.

Només vull recordar el poema de la Saeta d'Antonio Machado cantat magistralment pel jove Joan Manuel Serrat, i ressaltar allò que  diu el poeta:

"que no eres tú mi cantar,
que no puedo cantar ni quiero
a este Jesús del madero
sinó el que anduvo en la mar"