Patiment que inclouria la possibilitat de mort desafortunada: "Jo tem la mort per no ser-vos absent/ ... / e, jo forçat d'aquest món ser eixit,/ tot lo meu mal serà vós no veer"

Tot el poema ens indica que tornava a casa i que per això invocava els cinc vents favorables als seus desigs que evitessin "camins dubtosos per la mar".
En oposició als seus desigs es mostren "mestre i Ponent contra d'ells veig armar", això vol dir, sens dubte, que navegava d'orient a occident de la Mediterrània i aquests vents eren evident obstacle. Els primers vents a qui demana favors: "xaloc, llevant, los deuen subvenir", impulsarien la nau en direcció nord-oest. Vol dir això que sortia de Sicília?. I a continuació implora: "ab llurs amics lo grec e lo migjorn" que li donarien un toc decidit cap el nord, cap a Sardenya? seguint les rutes marítimes d'influència de la Corona d'Aragó.

A continuació trobem allò de "fent humils precs al vent tramuntanal/ que en son bufar los sia parcial/ e que tots cinc complesquen mon retorn". Heus ací que en el tram final del viatge demana la col·laboració dels vents del nord, indicatiu que ja ha arribat a port peninsular (Salou? Tarragona?) i només li queda baixar fins a Gandia
Segons la seva biografia amb el seu retorn a Gandia als vint-i-set anys, es dedicà a portar una vida sedentària, administrant els seus interessos de senyor feudal i escrivint poesia.
No faig cap aproximació literària d'aquest gran poeta ni de la poesia que m'inspira aquest post perquè la meva formació és científica, altres hi ha més preparats, i em posaria als límits de la meva incompetència. M'ha semblat instructiva l'estrofa d'aquest poema per recordar els noms dels vents que a vegades no sabem localitzar. Podria servir de mnemotècnia divertida i cultural per la nostra mainada en les escoles. Aquí queda.