Sol solet

La cançó infantil no para de retornar-me una i altre vegada. Fa massa dies que la boira alta esdevé el meu sostre. Cap esperança daurada. Estones de més o menys humitat segons si aquest vapor s'aplana o s'alça. Diuen els feliços que han viscut un Sant Martí estiuenc, però ací a la plana interior, en les rodalies de la depressió de l'Ebre, específicament en els dominis del riu Corb, la temperatura no ha pujat dels 12ºC.

Fa dies que el Nalu no se m'apropa, a mig matí, a fer-me la típica demanda: amb la seva pota em toca el meu braç, una i altre vegada. Li demano, què vols?, tens gana?, tens set?, però ell segueix insistint amb el moviment de pota que només atura quan els meus llavis pronuncien els mots màgics "sol solet"?. Immediatament es dirigeix a l'eixida que dóna a la terrassa on ja hi toca el sol. Li agrada molt el sol. Aquests dies es passa el matí sobre el seu matalasset, endormiscat, moix.

Ahir a primera hora de la tarda l'astre rei ens va picar una mica l'ullet fins que, entre la boira, es va ocultar per ponent.

Poques hores t'hem entrevist, endevinat. Potser ens dius que malgrat les aparences, hi ets, no ens oblides i esperes l'ocasió per visitar-nos.

Ens vas deixar una lluna creixent, solitària, sense els estels acompanyants, però esperançadora, com dient-nos: demà serà un altre dia.

I el nou dia ha arribat, boirós, més pla, més humit, més fred. Ens veurem a la tarda?, Sisplau, fes com ahir...






"sol solet, vine'm a veure que tinc fred"

Maleït anticicló !!!