Ens han tret el "Sancristo " gros al carrer

Sempre es deixa pel final aquell argument més potent, quan dos s’enfronten. Lluir tota la potència abans del combat, és una bona manera per no arribar a les mans. Ho hem vist en molts reportatges d’etologia i sobretot ho hem vist com ho fan els primats: aquell goril·la que surt de la jungla en una zona visible i fa exhibició de crits i força, fent aldarull, movent branques i arrencant-les dels arbres, i quan té l’enemic o rival ben atemorit se’n torna endinsant-se en el forest, vigilant-lo de reüll.

Primer va ser la indiferència, menyspreu i silenci, després algun esporàdic soroll de sabres, més endavant un paó real feia exhibició de superba qualificant de quimera el clam serè dels seus súbdits. Un xic més tard una veu hispana des del bromós nord volia veure moviment de tricornis. Els senyors del barret de copa i cadena de rellotge a la panxa, sempre dins la prudència que mereixen els diners, diuen i desdiuen i no s’acaben de definir per igual.

Quan ja semblava que tothom havia dit la seva, heus ací que surten els mitrats i treuen el Santcristo gros al carrer quan ja tots els arguments semblen esgotats, fent bona la frase dita però... ja fa temps que han perdut la seva veu profètica en aquest món laic, i ja no causen paüra.

En una altra època aquest poble de seny i de rauxa es posaria a tremolar. Ara el goril·la no ens espanta però tampoc no el menystenim, sabem del què és capaç. Allò que és nou en el moment actual és aquest esperit serè, confiat, pacífic, segur de sí mateix, que veu passar pel davant sense cap temença, tot aquest aparador d’arguments de destrucció col·lectiva com si fos una pel·lícula en blanc i negre que ja no dóna sorpreses. Aquest poble s’ha posat a caminar buscant el seu lloc entre les nacions, cercant de negociar directament amb els mercats globalitzats, sense tutors. S’ha tornat adult.

Ara ja en parlen les cancelleries europees, les emissores internacionals més importants, els diaris de més rellevància d’Europa i USA i també a la Xina, i no en fan fàstics, ans el contrari, en donen valor i ho consideren com l’afer internacional que n’és. Aquest nostre petit poble no vol fronteres sinó integració en el seu entorn, encaix, sense trencar mercats, ni relacions comercials. Vol ser una nació dinàmica important per l'Europa de la mediterrània occidental

Ho comences a tenir clar Espanya?.