El César de la moneda ( faula antropològica)

Els hel·lens, fent bo el seu estereotip de poble poc fiable i magarrufa, ha causat esglai al seriós teutó i al sofisticat gal, quan després d'haver fet trampes per passar l'examen i entrar a la Unió Europea (U.E.), ha intentat un nou joc de mans usant la seva mil·lenària cultura atenesa, excusant-se en una interpel·lació democràtica al seu poble, per retardar o neutralitzar  una crisi de poder local i distreure al públic de la seva part de responsabilitat en l'economia comú, mentre la Europa real es debat en la més crua crisi econòmica dels darrers anys de la Història.

Els altres pobles de la mediterrània tampoc no semblen ser bons alumnes. Els etruscs no troben el seu Brutus que faci caure el nou César que ja ha perdut la seva fama personal, però manté el seu poder econòmic en una Itàlica  que mai no acabarem d'entendre en les seves relacions de poder, entre Parlament, camorra napolitana, màfia siciliana i espiritualitat Vaticana.

I ací, a Ibèria, estan les tribus combatent entre elles. Els càrpeto
betònics, malbaratant com sempre els recursos rebuts en obres
faraòniques i de rendiment discutible, per alimentar la seva caduca superba imperial (recordem que ja ho varen fer amb les riqueses de les colònies americanes). Darrerament s'han comportat com nous rics amb aquesta moneda creada i encunyada amb la força de treball dels bàrbars (teutons i gals), i després d'endeutar-se, encara la regalaven al poble aturat, això sí,  li han estampat la seva pròpia esfinx, oblidant la verdadera cara del César d'aquesta  moneda.

Els cat-hal·lans, (mot que significa no hel·lènics) i que segons algunes versions diuen que així anomenaven els focens vinguts a comercialitzar a Empòrion, als indigetes que vivien al nord-est  peninsular, per distingir-los dels hel·lens, varen aprendre com bons alumnes les seves arts comercials i sembla que encara mantenen aquesta virtut. Simpatitzen amb gals i teutons, encara que el sentiment no està demostrat que sigui recíproc, i desitgen ser bons alumnes. Donen la culpa als seus companys de classe de les altres tribus ibèriques, per no  progressar adequadament. En la seva moneda no han pogut estampar cap imatge pròpia, i n'estan freturosos de fer-ho. Tot i així, han de saber quina és la verdadera imatge del César que té la moneda i no caure en el parany dels seus companys de classe i de les altres tribus mediterrànies.