L'any 2010 aprofitant l'avinentesa d'una ajuda als municipis per recuperar espais naturals, l'Ajuntament de Bellpuig, va decidir recuperar un espai abandonat i malmès després de les obres de revestiment del canal d'Urgell quan la companyia va desestimar l'ús d'un braç del canal. Aquest espai sobrer va acabar convertint-se en un abocador descontrolat de deixalles. (veure fotografia)Sanejar i reconvertir el lloc fou una decisió que s'aprovà i es va dur a terme, primer clausurant l'abocador, retirant totes les deixalles acumulades al llarg dels anys, després aconseguint una concessió d'aigua per omplir l'espai a més de plantar-hi vegetació de ribera (albers). L'ambició és incloure l'espai en la Xarxa Natura 2000, aconseguir l'amabilització del lloc per fer-lo atraient per a l'oci i esbarjo dels habitants.
El projecte té diversos inconvenients, un dels principals és la llunyania del nucli urbà i no ser un lloc de pas habitual: cal anar-hi i buscar-lo. Aquest inconvenient podria ésser considerat menor quan es pugui connectar amb el parc del Convent si es realitza allò que està previst en el POUM, ja que hi ha reserva d'un camí d'enllaç. L'altre és la necessitat d'inversió contínua i dedicació, la qual cosa no està ni molt menys garantida i depèn de la sensibilitat ecològica, política i la dotació econòmica al projecte.Penjo fotografies perquè hom pugui veure com està el lloc en l'actualitat
L'entrada està marcada per una filera d'estaques per evitar que hi entrin vehicles i així delimitar el lloc. Cada estaca té un plançó de vinya al seu peu. El cartell que es veu és l'indicador d'abocador clausurat i no anuncia de cap manera que es tracta d'un espai en vies de recuperació.
Aquest seria l'espai del canal que s'hauria d'omplir més d'aigua. Té l'aspecte d'un camí entollat. És la part més baixa del projecte.
Aquí us presento l'altre extrem del braç del canal on hi ha més aigua. Segons el projecte, està dissenyat perquè l'aigua no pugi més de 50 cm., tot i així presenta encara uns nivells molt baixos respecte el seu objectiu com s'endevina en les fotografies.
A tocar del nivell de l'aigua s'hi han plantat exemplars de lliris per recuperar la biodiversitat. Es nota que són plantats per la seva distribució periòdica exacte.
També hi són plantats exemplars d'arbres de secà que aguanten amb poca aigua, però la poca cura del mateixos deixats de la mà de Déu, fa que s'assequin i possiblement no arrelin bé .
Sempre és difícil harmonitzar la voluntat humana i la realitat de la natura. Enjardinar, organitzar o recuperar un espai requereix una dedicació col·lectiva que segurament en aquests moments, la nostra comunitat municipal no és prou capaç d'oferir, però al menys ens il·lusiona que ha desaparegut l'abocador.
