dissabte, 11 de juny del 2011

Tossudament

Sí, cada any ens ofereix per unes hores el seu encant. El seu aspecte punxós i agressiu canvia sobtadament. Generós i tossut ens mostra les seves flors, no li fa mandra, la vida és esplèndida, abundosa, segurament espera l'acció de l'insecte pol·linitzador, però hi serà a temps?, jo no l'he vist mai.

Un dia, s'obra parcialment i ens deixa l'esperança anunciada




Gaudiu del canvi. Entre les primeres i les dues darreres ha passat un dia, i ja es veu una flor pansida. Avui ja no les puc fotografiar perquè han perdut l'encant, caldrà esperar una nova florida i l'esclat de l'alegria.
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Xiruquero-kumbaià11 de juny del 2011, a les 12:07

    Son precioses Joan Antoni, enhorabona.
    El meu cactus d'aquesta espècie aquesta primavera me n'ha "donat" només dues de flors. Si no vaig errat son del gènere "lobivia àurea".
    Ja n'ensenyaràs més si en tens.

    ResponElimina
  2. Marta12 de juny del 2011, a les 3:32

    Quina sort! A mi se'm va gelar un de semblant que el nomenava "de Sant Jordi", doncs em floria a finals d'abril. Ara també tinc dues orquidees que em van regalar fa sis anys, i que una d'elles només em va florir l'any passat. Les continuo cuidant i no he perdut l'esperança. Malgrat siguin efímeres aquestes flors, sempre les esperem....

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)