diumenge, 16 de gener del 2011

Reinventant l'Estat Autonòmic?

Chesterton va dir: "on amagaria el savi una fulla?; resposta: en un bosc de fulles". El savi Suàrez va dir: on amagaré la demanda d'autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia?; resposta: en un bosc d'autonomies, i així del barret del mag va sorgir l'Estat Autonòmic.

Ara, havent passat més de trenta anys de l'invent, la dreta i esquerra del moll del Regne d'Espanya, s'ha cansat del joc del mag, dient que és insostenible i que cal repensar-s'ho. La seva poca imaginació només proposa un retorn de les competències cedides als qui sempre les havien tingut. Tot molt constitucional atès que la seva cessió mai no ha estat definitiva i sempre l'Estat s'ha reservat el seu dret a la recuperació per interès general. Ja ho hem vist amb l'intent de blindatge que proposava el darrer i mutilat Estatut d'Autonomia català i com ha quedat.

No puc treure'm del cap que allò principal és "el problema catalán", autonomia sotmesa al règim comú a diferència d'Euskadi i Nafarroa, i que és més sensible a l'harmonització, i que els darrers moviments socials amb el dret a decidir de base, encenen els ànims carpetans i que si afegim l'excusa de la crisi econòmica fa que es conrei un terreny abonat a l'involucionisme polític. Segueixo sense entendre l'existència de les autonomies uniprovincials o municipals (Astúries, Cantàbria, La Rioja, Madrid, Múrcia, Ceuta i Melilla), creieu que necessiten Parlaments i parlamentaris per gestionar les seves competències?. Que algú m'ho expliqui.

Accepto que la gestió de les competències en totes les CC.AA no ha estat un model de gestió i Catalunya no ha estat una excepció, només cal veure el model territorial excessivament magnificat i costós econòmicament: el pressupost econòmic dels serveis, arriba més retallat al ciutadà per l'increment de la despesa de la seva gestió.

La millora en la gestió del diner públic no pot passar per una reducció de competències de les comunitats històriques, sinó per una autocrítica i una simplificació de la gestió aplicant criteris professionals. També caldria al meu entendre una refundació constitucional amb criteris federals, eliminant sense tremolor del pols, les "mini" autonomies. L'altra alternativa és la secessió.

4 comentaris:

  1. Molt ben raonat el teu post, encara que jo ho tinc claríssim, m'inclino de totes totes per la secessió...

    ResponElimina
  2. Potser només n'hi hagi una d'alternativa, la que anomenes "l'altra".
    De fet, és plausible creure que comunitats no històriques acceptarien la pèrdua de competències mentre Catalunya les mantingués? Als Forals, que jo tampoc sé per què son "una altra cosa", potser si, però que les mantingués Catalunya?
    I Catalunya està disposada a renunciar, ni que sigui minsa i escarransida, a la seva autonomia?

    ResponElimina
  3. Sí, sembla que en la dinàmica actual, sigui més factible "l'altra alternativa" que la reforma constitucional

    ResponElimina
  4. Si arriba la reforma constitucional, depèn com se'ls ocurreixi fer-la, haurem de sortir al carrer demanant sens dubte "l'altra alternativa".

    ResponElimina