diumenge, 12 de desembre del 2010

Celebrant la Tradició

Per santa Llúcia s'encenen els llums de l'Advent, és temps de preparació del Nadal moment en que la tradició cristiana celebra el naixement de Jesús de Natzaret, en substitució de la tradició pagana de celebració del solstici d'hivern. Moltes civilitzacions i imperis històrics han festejat aquest període de l'any de diverses maneres.

Aquesta festa, com altres festes tradicionals cristianes, està essent posada en discussió pel corrent laic que bufa en l'actualitat. Molts voldrien fer desaparèixer la base religiosa en funció de la modernitat o  d'una anti religiositat  implícita en el terme.

Perdre els orígens és perdre Identitat com diu una coneguda cançó d'en Raimon. No necessàriament cal ser religiós o seguidor d'una religió per a celebrar la Tradició. En el llibre que recentment he llegit d'en Raimon Panikkar, fa esment de tres conceptes amb els quals pot viure avui en dia un cristià: cristiandad, cristianisme, cristania.

Cristiandat: engloba un concepte històric, tot allò que la "civilització cristiana" ha anat desenvolupant al llarg de la Història, institucions, ordes, lleis, fets polítics, bèl·lics, etc.
Cristianisme: es refereix a la base estrictament religiosa, els seus conceptes, principis de fe, dogmes.
Cristiania: les formes personals de fe o actituds cíviques que hom pot desenvolupar en base als principis exposats per Jesús de Natzaret, sense necessitat d'acceptar totalment els fets de la cristiandat o l'ortodòxia del cristianisme.

Jo aposto per seguir les Tradicions que han anat definint la personalitat del nostre poble i comunitat, tot recolzant-me en el concepte de cristiania. No m'atrau ni tornar a la tradició pagana ni fer-ne un episodi d'interès comercial o econòmic. Em sento còmode amb la tradició tal com l'he coneguda i viscuda des de la meva infància i no hi vull pas renunciar.

Així que, passeu Bon Nadal amb la seva corresponent Epifania. És el meu desig per a tots aquells que em llegiu.

2 comentaris:

  1. Bon Nadal Joan, les tradicions són les tradicions i és el que dóna també sentit a les vivències de la nostra infància. Això no ho pot esborrar ningú ni tampoc suplir-ho per altres tradicions alienes als nostres costums.

    ResponElimina
  2. Molt bé Joan, molt bon comentari...
    Això que dius que molts voldrien fer desaparèixer la base religiosa en funció de la modernitat o d'una anti religiositat, tens tota la raó... hi ha gent avui en dia que sembla que la religió els hagi fet malbé la vida i malparlen i critiquen com ressentits i amargats, però no se n'adonen que la nostra cultura i el país on vivim, ens ha fet mamar aquest concepte històric de la "civilització cristiana"... Què poden comprendre els que reneguen de tot això de tot l'art religiós que trobes per tot arreu a poc que et belluguis per Europa?... En fi, m'ha agradat aquest concepte "panikkarià" de la Cristiania, es un punt de vista interessant

    ResponElimina