diumenge, 5 de desembre de 2010

1714

Durant el passat procés electoral, els diaris catalans es feien ressò que un membre del llinatge de Rafael de Casanova, en Baltasar Carles de Casanova es presentava als comicis del Parlament de Catalunya dins la llista de Ciutadans's en la demarcació de Lleida. Un contrast xocant amb la mitologia patriota catalana que presenta al conseller en cap del municipi de Barcelona de 1714 com un patriota independentista.

No fou aquella una guerra d'independència sinó una guerra de successió entre dues dinasties, la casa dels Habsburg i la de Borbó en un context internacional europeu on es jugava la primacia dels imperis de la època. Estem parlant del període històric de l'Antic Règim quan les aristocràcies nobiliàries, eclesiàstiques i militars protagonitzaven el poder social. El poble eren els súbdits i no es definien pel seu context d'identitat nacional.

El regne d'Espanya dels Habsburgs era un imperi empobrit, en decadència, amb un rei Carlos II inepte i que morí sense descendència al 1700. La fiscalitat de la època assentada en els furs, afavoria la Corona d'Aragó. Segons l'historiador J.H. Elliot "de les 80.000 lliures que ingressava el municipi de Barcelona i les 184.000 de la Diputació del General, el rei només n'apercebia 37.000"

El testament de Carlos II anomenava successor de la corona a Felip d'Anjou,  nét del rei francès Louis XIV , amb la prohibició explícita de fusió dels regnes d'Espanya i França en prevenció que això provoqués una reacció de les altres potències estrangeres per acúmul de poder dels Borbons (França era en aquell moment un regne fort i ben administrat).

Felip d'Anjou amb el nom de Felipe V, va iniciar el seu regnat amb mesures que no desafavorien a la Corona d'Aragó com fou el jurament dels furs de la Corona en les Corts de Saragossa en 1701, així com la concessió de port franc a Barcelona amb capacitat de poder comerciar amb les Índies, cosa que tenia prohibit durant tots els regnats dels Àustries.

No va ser fins 1705 que va esclatar l'oposició en diverses contrades de Castella, Aragó, Catalunya i València als Borbons a favor de la família dels Habsburg. Segurament es van sumar tan els interessos internacionals com la defensa dels privilegis dels furs que l'administració borbònica va començar a modificar. Sembla que els historiadors no tenen encara totes les claus internes que varen desencadenar la guerra de successió, però sí que va ser un conflicte internacional.

Sabem que la supressió dels furs de les diverses entitats que formaven la Corona d'Aragó va iniciar-se després de la caiguda d'Almansa en 1707. Barcelona no va caure fins 1714.

Rafael de Casanova no va fer res més que defensar la causa dels Habsburg en el conjunt del regne d'Espanya i els furs de l'aristocràcia  fins el darrer moment i no pas la independència del territori. No és doncs contradictori que un descendent seu defensi postures no independentistes.

Els conceptes col·lectius de País i Nació van directament lligats al de  "ciutadania" popularitzat per la Revolució Francesa, que a finals d'aquest segle XVIII atacaria les bases de l'Antic Règim i iniciaria l'època de les Repúbliques associades a un sentiment de pàtria i que el Romanticisme acabaria per donar-hi força i cohesió fins als temps actuals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada