dijous, 10 de juny de 2010

La manipulació de les Institucions

Ens estem acostumant massa a que els grups polítics que perden una votació en les Institucions
representatives del país, facin un recurs al Tribunal Constitucional per aconseguir de manera indirecta i no pactada la imposició de la seva ideologia. Ja són excessius els exemples: el més notori entre nosaltres  l'Estatut de Catalunya, però també recentment, la reforma de la Llei de l'avortament, la Llei antitaurina, la Llei del referèndum per la independència.... ón és el joc polític?, on l'esperit de l'acceptació democràtica de la derrota?. Si tots els esforços de "parlamentar" i arribar a acords en matèries bàsiques són inútils i estan únicament en mans d'una dotzena de jutges prèviament condicionats, potser que ens ho fem mirar.

La manipulació política arriba fins i tot en les institucions acadèmiques. Ho havíem vist a València amb el tema de la llengua, ara l'esglai ens arriba des de la Real Academia Española amb l'intent de canviar les definicions acadèmiques  de "nacionalidad" per adaptar-la a la ideologia del Partit Popular i altres ultranacionalistes.
Tot plegat ens fa adonar de la dificultat de conviure en la multiculturalitat i l'acceptació del altre com subjecte de dret i respecte, que el país no és uniforme i que de la dialèctica dels contraris ha d'emergir una síntesi creadora.

Durant els trenta anys de pujolisme fèiem peu fort en la pedagogia de la comunitat càrpeto-betònica, però aquesta no sembla voler veure la realitat plural del país. En psiquiatria de la percepció anòmala de la realitat en diem trastorns psicòtics i no s'hi val la psicoteràpia, són més vàlids els electro-shocks. Potser farà falta que el Parlament català declari la Independència perquè esclati una epifania en la consciència de la "messeta" i vegin per fi la llum.
.

5 comentaris:

  1. Molt bé, Joan Antoni, estic d'acord amb tu de que amb els mesetaris de la comunitat carpeto-betònica, no hi ha res a fer. Són incapaços d'admetre cap pluralitat del país que el volen monolític i fastigosament unitari. Ai las...!!
    Per això es tant urgent que apliquem l'electro-shock i que el nostre parlament declari la independència amb urgència.

    ResponElimina
  2. Visca l'electro-shock!
    Ja era hora que t'hi afegissis!
    Gemma

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Afegir-me al moviment independentista no ho tinc clar. En aquest moments penso amb un model més confederal com el suís, que respecta llengua i cultura en cada cantó. Sóc molt conscient que sóm un poble "sense líders ni grans capitans", ara... un bon espant i una declaració agosarada s'ho mereixen,

    ResponElimina