El 13-D. llavor del canvi?

Convé reconèixer que la consulta popular pel dret a decidir ha sobrepassat amb escreix l’àmbit local. Rectifico les meves apreciacions exposades en un post anterior i cal dir que no es tracta d’un “jo també” com suggeria, sinó d’un moviment ben coordinat a nivell del Principat i amb incidència a Europa com mostra l’interès de les institucions europees en aquest procés. Ja no es tracta de independència sí o no, o repetir l’experiència d'Arenys de Munt, estem parlant d’un altre procés, la llavor del qual, no sabem encara quina classe d’arbre donarà.

La societat civil catalana ha mostrat una vegada més la seva vitalitat, no sempre ben valorada per les pròpies institucions polítiques com deia en l'anterior post al parlar del fet que el 75% de les iniciatives legislatives populars han estat rebutjades abans de ser discutides pel Parlament.


Us imagineu la quantitat de temps, i hores dels voluntaris que han anat recollint signatures arreu del país per tirar endavant aquestes iniciatives, amb resultats descoratjadors?. Pel què veiem, l’encaix no és únicament amb les institucions estatals sinó també del poble amb les pròpies institucions, amb els nostres líders, els nostres polítics.


Personalment no crec que la independència política corregeixi el model de desenvolupament econòmic, els cicles de crisis periòdiques del sistema, l’efecte perniciós sobre la natura ni la salud de les persones, ni els desequilibris territorials, però tinc fe en la vitalitat de les nostres comunitats, capaces de moure’s, de no defallir, de “tornar a lluitar” en moments de cruel incertesa.

Les iniciatives de la comunitat

No hi ha dubte que tenim una societat civil molt activa. Aquests dies m'he entretingut navegant per la web del nostre Parlament. No tenia ni idea de la quantitat d'iniciatives legislatives populars proposades; m'imagino la quantitat d'hores que han dedicat totes aquestes persones civils per recollir signatures. Enguany hi veig contabilitzades 12 iniciatives de les quals 9 han estat rebutjades (75%) i no s'han arribat a discutir al Parlament. M'ha semblat pedagògic aportar-les en aquest post:


Rebutjades:

• Proposició de llei per a l'aprovació de la convocatòria d'un referèndum.
• Pp. de llei reguladora de la sobirania nacional.
• Pp. de llei per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament.
• Pp. de llei per la qual s'aprova el Projecte de Constitució de Catalunya.
• Pp. de llei per la qual s'estableix i regula una xarxa de suport a la dona embarassada.
• Pp. de llei de l'ensenyament en la llengua materna i el bilingüisme escolar.
• Pp. de llei de mesures de foment de l'habitatge protegit.
• Pp. de llei per a l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome fatiga crònica a Catalunya.
• Pp. de llei de creació del servei psiquiàtric català d'urgències a domicili.

No rebutjades:

• Pp. de llei electoral de Catalunya
• Modificació de l'art. 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, Decret 2/2008
• Mesures urgents per a l'habitatge.

Les iniciatives legislatives populars ens poden donar idea d'allò que més preocupa a la comunitat i que els partits polítics no tenen en compte. El rebuig d'aquestes potser podrien mostrar el distanciament de la política i la població.

Per cert, l'Ajuntament del meu poble ha subscrit un acord de principis per declarar Bellpuig lliure de transgènics d'acord amb la iniciativa de "Som lo que sembrem". De moment és un brindis al sol perquè no es correspon amb la realitat i no es té cap capacitat per fer-ho realitat, tot depèn dels agricultors. Allò que ells volen és rendiment dels seus cultius i usen les llavors que més s'adiuen a les seves necessitats.

Esperit de contradicció

Això m'ho deia la mare i no puc deixar de reconèixer que és una constant en la meva biografia. Ho veig ara concretament en un parell de qüestions d'actualitat: la rehabilitació del president Companys que es va repetint en cada aniversari del seu afusellament i l'extensió dels "referèndums" locals per l'autodeterminació.

En la primera, sembla que tothom està d'acord en la intenció de rehabilitar la imatge pública i personal del darrer president de la Generalitat republicana patrocinant la nul·litat del seu judici dintre la dinàmica de la recuperació de la Memòria històrica. Precisament la manera com esdevingué la seva mort en un judici polític d'un tribunal militar feixista, al meu entendre, el dignificà de sobremanera. És una impressió bastant generalitzada que això el reconcilià amb el seu poble després d'una vida política no exempta d'errors.

Recuperar la memòria no significa alterar la Història. Jo no vull un futur orwellià 1984 pel meu país, vull un estudi real del passat proper i de tots els passats. Cal ajudar als investigadors de la Història, a les Universitats, Fundacions i particulars amb subvencions econòmiques o ajuts diversos obrint-lis arxius de tota mena o fent estudis arqueològics, per la seva I+D, però sempre amb llibertat i sense directives polítiques. Les diverses opcions ens ajudaran a tenir-ne una visió més ajustada a la realitat i no condicionades per cap ideologia.

Respectar el passat tal com s'esdenvingué amb tota la cruesa d'encerts i errors, saber que la interpretació de la història requereix múltiples punts de vista, pot ajudar-nos a no repetir situacions dramàtiques.

En la segona, després del cop d'efecte d'Arenys de Munt, sóc dels que creuen que la repetició arreu del país, no tindrà un efecte multiplicador sinó de dilució. Els "jo també" no tindran l'impacte de l'original i esdevindran anècdota local. Altres raons:

- Aquests "referendums" no tenen cap efecte legal com és ben sabut i només hi participen els favorables al sí.

- Per la mateixa raó anterior tampoc no tenen significació estadística i no es poden extreure conclusions.

- Possiblement ni tan sols tindran repercussió mediàtica més enllà dels límits locals.

- Temo que pugui fer nàixer entre els joves cert sentiment xenofòbic contra l'inmigrant, atès que s'hi barregen ànsies d'independència política però també reinvindicacions de catalanisme.

- No canviarà la dinàmica multicultural i global de la nostra societat. La tasca d'acollida de les noves cultures, la simbiosi o síntesi històrico-cultural no deixarà de ser una tasca feixuga per conservar un mínim d'identitat catalana.

Esperit de contradicció?. Sí, tanmateix.

La independència del pensament (AGORA)

Ja he vist AGORA d'en Amenabar, la càrrega ideològica personal és força evident en el film. Per mí és excessiva la imatge de "dolents de la pel·lícula" que aplica als cristians i de la que no se salva ningú. La veig exagerada i massa caricaturesca en el seu context històric. Hom pot veure el treball fílmic de diverses maneres, jo hi veig la intenció de subratllar la importància de la llibertat i la independència del pensament per arribar a entendre la vida i el cosmos on vivim, inclús a costa de la pròpia existència, en una mort temuda però acceptada tràgicament.

La pel·lícula enfronta contínuament el pensament científic i el pensament religiós sigui pagà, cristià o jueu. L'acusació d'impietat és la culpa més greu que pot inferir-se a un humà d'aquell temps i potser no fa massa del nostre. En aquest aspecte no hem d'oblidar a Sòcrates que fou condemnat a mort per aquest mateix motiu, pervertir al jovent cap a la impietat als déus i obligat a ingerir la cicuta, verí mortal.

La història de la tràgica mort de Hipatia, una intel·lectual científica que investigava i impartia els seus coneixements en l'escola d'Alexandria, la qual gaudia de la major biblioteca del seu temps a finals del segle IV i principis del V de la nostra era, és la excusa perfecte per exposar com la intol·lerància religiosa es capaç de destruir (en aquest cas, cremar físicament) conquestes intel·lectuals de la humanitat i retrassar el seu coneixement, encara que no impedir-lo a la llarga. La fermesa en la independència i defensa del seu pensament, és el fil conductor de l'argument d'aquest treball cinematogràfic.

El moment històric marca tràgicament els esdeveniments. El domini dels cristians que agafen el poder de l'Imperi romà a finals del s.IV a partir de l'emperador Constantí, la seva lluita per imposar la religió i el seu pensament per damunt la resistència del món pagà i en competència amb l'altra religió monoteïsta, els hebreus, són el condicionant on es desenvolupa la història.

Davant l'actitud tràgica i grandiosa en que viuen els personatges (i la Humanitat) tot aquest afer, Amenabar ens compara tossudament amb la petitesa d'un formiguer en un univers infinit, amb imatges del cosmos i de la Terra vistos de molt lluny amb la intenció, des del meu punt de vista, de que hom es situï en una dimensió objectiva, còsmica, i perquè no, divina.

Són personatges tràgics, en el sentit grec del terme, la pròpia Hipatia i el seu esclau Davos que assumeixen la mort com única sortida al dolor a viure, com Pedro en Mar adentro, els altres personatges són dramàtics en el seu context històric. Aconsellable veure-la.

Hi ha tantes coses que no saps per on començar...

Tenim moments personals i col·lectius en que voldriem dir moltes coses però no sabem per on començar i ens sentim col·lapsats. Aquelles conviccions que ens ajudaven a viure esdevenen gairebé inútils. Comencem per no entendre allò que passa, a les noves generacions, els seus motius per viure o adaptar-se a una societat acceleradament canviant (és que ens fem vells?). O potser, al contrari, ho entenem massa, que el motor de la vida segueix funcionant en la mateixa direcció: l'egoïsme econòmic, la inconsciència en l'explotació dels recursos, la rivalitat entre estats per aconseguir-los enlloc de col·laborar en el seu ús. Uns polítics que no saben on van i només viuen i miren pel procés electoral del seus partits. Una total desorientació estructural ens els valors educatius i de la formació de les persones...
I sobretot la sensació de fracàs de les nostres idees juvenils, quan teníem que canviar el món (em consola que bona part de les noves generacions consciènciades pensen el mateix), i només constatem i ens fa l'efecte com deia l'economista Adam Smith: que "...le monde va de lui mème...", facis allò que facis, sembla que només hi ha una única direcció... o és que avui no tinc el dia.

Les aus estepàries en perill

Tenia recollides fotografies d'internet de les aus estepàries en perill d'extinció en les ZEPA del Segarra-Garrigues. He fet una petita pel·lícula amb el Picassa i ho publico amb l'ajuda del youtube. Això és una prova

Caminant per l'Urgell

Aprofitant les vacances, puc fer algunes passejades pel terme. Aquesta vegada he seguit pels vorals del Canal d'Urgell camí de Preixana. Actualment aquest canal està revestit en la seva quasi totalitat presentat l'aspecte de la primera fotografia amb un camí que voreja tot el canal i apte pel trànsit rodat, però que només s'autoritza per vehicles de servei, encara que hi passen cotxes de veïns que volen escurçar temps. Amb certa freqüència els diaris porten accidents de caigudes de vehicles dins la canalització.

Abans del revestiment de formigó, l'estructura estava consolidada per la plantació d'arbres. Alguns sectors d'aquesta obra encara presenta la imatge clàssica tal com podeu delectar-vos amb aquesta segona i tercera fotografies. La sensació de frescor que desprenen és inigualable en mig de la planura urgellenca.

Recordo la meva infantesa quan un estiu varem passar uns dies a casa del meu padrí que vivia a Anglesola. Tenia una fàbrica de pinsos i un hortet en la zona del Tànquel i ens hi arribàvem seguint el camí ombrejat pels arbres de la canalització.

De la meva caminada d'aquest estiu he recollit imatges en vídeo que us ofereixo en aquest post (vegeu el lateral del blog). Vaig començar el passeig per l'estany dels pescadors que tenim a la sortida de Bellpuig el qual es complementa amb una exposició d'energies alternatives. Després vaig seguir el camí que trascorre a un nivell més baix pel costat del canal atès que és més ombrejat. Hom es pot informar breument de la història del canal mitjançant un cartell in situ. En el trajecte podeu contemplar regadius de panís (blat de moro). En la part que pertany al terme de Preixana, l'Ajuntament ha iniciat la plantada d'uns arbres per fer més agradable el trànsit per aquest camí a fi de recuperar-lo pel seu millor ús, atès que té possibilitats per fer-hi excursions locals.