dimarts, 18 de març del 2014

Sí mestre Rajoy, sou molt "modern", teniu tota la raó.

Jo no sé si us n'heu adonat senyor Rajoy, que darrerament esteu molt interessat en mostrar-vos "modern" i fer docència d'aquest concepte. No sé si per indicació dels vostres consellers (FAES), per qui o per que. Ho feu en fòrums interns però també externs i sou incapaç de veure el ridícul que esteu fent. En el fons teniu raó: modernitat és unió i sobretot uniformitat.

Sí, històricament l'època "Moderna" s'inicia al finir l'Edat Mitjana en les darreries del segle XV. En la península Ibèrica el protagonisme el va tenir i va anar de bracet d'una monarquia autoritària, el matrimoni Farran i Isabel, hereus de les corones d'Aragó-Catalunya i Castella-Lleó, moment en el qual la ideologia que vos seguiu, marca l'inici de l'Espanya nació més antiga dins occident . Fou el seu objectiu primer la unificació cristiana, catòlica, del conjunt de la població, el pensament únic, la fi de la diversitat, per la qual cosa no els hi tremolà el pols per fer neteja ètnica de jueus, àrabs, morescs... expulsant-los i expropiant-los de les seves cases i de la terra on havien nascut si no es convertien al cristianisme. Tot molt just i respectuós. Si us sentiu "modern", senyor i mestre Rajoy, és que us identifiqueu sens dubte, amb aquesta manera política de fer.

Ací a la Catalunya d'aquest segle XXI no ens hi sentim gens de moderns. Ja fa uns bons decennis, a mitjans del segle passat, vàrem abraçar un nou concepte, el post modernisme,  de difícil definició però que d'alguna manera s'expressa per "mostrar la diversitat històrica donant una mirada a la cultura i a les realitats antropològiques dels pobles" (Viquipèdia). Es resisteix a l'adoctrinament dels "grans conceptes", relativitzant-ho tot, no res és sagrat i inamovible. La mort de les ideologies. Tot és obert al canvi. Tot és susceptible de llibertat.

Ací som afeccionats a la música i les cançons, oberts a les realitats d'altres pobles. La nostra manera de fer és el pacte. Gaudim amb la "Feria de Abril" i possiblement aviat amb la Festa del xai. Els versos de John Lennon ressonen en les nostres oïdes: "imaginem que no hi ha Estats, cap cosa per la qual morir o matar... Imaginem la fraternitat universal... Imaginem un món per compartir".

Per mantenir-nos vius, el nostre poble veu la necessitat de tenir estructures d'Estat que garanteixin la nostra manera de ser en aquest món globalitzat, un Estat obert sense fronteres, sense afany imperial, pactant i compartint espai d'activitat econòmica i cultural en l'entorn de llibertat europea, on tot sigui possible, no pas en l'espai sideral.

Sí senyor Rajoy, sou molt modern, teniu tota la raó.



3 comentaris:

  1. Jo també sóc post-moderna. Els ibèrics moderns estan molt lluny i potser si que hi han fronteres imaginàries, no en tinc cap dubte.

    ResponElimina
  2. Joan Antoni, no saps com m'alegre d'haver trobat el teu blog, ja anava sentint-me més sola que la LLuna. Em complau veure que tenin en comú diverses afinitats. Per mi és tota una troballa. Enhorabona pel teu treball al blog, molt interessant...Tornaré.

    ResponElimina
  3. Et desitge una llarga i profitosa trajectòria pel món de les lletres.

    Salutacions afectuoses

    ResponElimina