Granada 2013 o Sant Sebastià 1930?

No sé si heu llegit les vint-i-quatre pàgines de la proposta "federal" del PSOE que vol ser full de ruta per una suposada reforma constitucional. Jo sí i em causa vergonya aliena veure com es vol fer passar per proposta federal uns retocs autonòmics.

Comença amb una lloança a l'organització de la Espanya autonòmica, com el millor sistema aconseguit fins ara, sense crítica a les mono provincials i acaba amb ferma voluntat de conservar-les totes. De totes maneres hi veu problemes a nivell dels repartiments competencials, dels diferents models de finançament, dificultats de col·laboració entre institucions estatals i autonòmiques, ineficàcia d'un Senat que teòricament hauria de ser càmera territorial... i altres crítiques generals.

En la seva proposta de reforma constitucional apareix la paraula federal però s'hi veu com entrada amb calçador per acontentar al PSC i sempre com un "utopia" llunyana sense un full de ruta real. En el document no apareix en paral·lel com seria lògic, cap proposta de reforma ideològica dels estatuts del PSOE en el sentit federal.

Recordo el Pacte de Sant Sebastià de 1930, quan en plena dictadura primoriverista, es reuniren en aquesta ciutat els partits republicans i els partits nacionalistes catalans, per acordar allò que farien quan canviessin les circumstàncies. Les forces catalanes només pogueren obtenir un Estatut d'Autonomia com solució al "problema català". En aquella reunió hi fou absent el PSOE, que únicament més tard s'hi va adherir. La història ja la coneixeu. Arribat al moment de la II República, Macià després de proclamar la República Catalana en una Espanya Federal, va tenir que fer marxa enrere: el pacte era per un Estatut d'autonomia i fins ací es podia arribar. Alcalá Zamora i Fernando de los Ríos ho tenien clar. La solució i/o concessió fou redescobrir la Generalitat com institució històrica a recuperar. Oblidem-nos doncs, d'una Espanya Federal.

El PSOE ha fet el mateix: poden parlar de aprofundiment de l'Espanya Autonòmica i adornar-la de parafernàlia lingüística federal, però aquest és el límit. L'únic partit actual a l'Estat que en els seus estatuts es defineix com federal és Izquierda Republicana Española, sí, el vell partit d'Azaña que una vegada, en temps d'Anguita, es va presentar en coalició dins Izquierda Unida i que ara no té cap influència en la vida política de les Espanyes.

Quan constato l'evolució de les institucions civils i dels partits nacionalistes catalans durant tots aquests anys, les seves discussions ideològiques, el seu afany de dinamitzar i desenvolupar la democràcia en el seu sentit propi, veig a anys llum l'evolució ideològica dels partits espanyolistes que encara mantenen la barrera de 1930: res més enllà d'uns estatuts d'autonomia descentralitzadors de l'Administració, i millor si cafè per tothom, que això de nacionalitats i regions és sols retòrica constitucional sense cap més sentit, ah! i el cafè millor si pot ser descafeïnat.

Escric això a l'any 13 del segle XXI