Sóc Joan i és el meu patró el Baptista

Sóc Joan i és el meu patró el Baptista. Un dia com aquest decidí clamar en el desert de la xarxa. D'aquesta manera prengué com padrí Ausiàs March, que amb lo dit decidit em senyalà lo camí:

"Així com cell qui es veu prop de la mort,

corrent mal temps, perillant en la mar,

e veu lo lloc on se pot restaurar

e no hi ateny per sa malvada sort,

ne pren a me, qui vaig afanys passant,

e veig a vós bastant mos mals delir:

desesperat de mos desig complir,

 iré pel món vostre ergull recitant"

Quan hom arriba a aquell moment en que l'esperança de vida és menor que el temps viscut, sent l'enorme desig de projectar-se, de sincerar-se d'ésser qui un és, i, com diu el poeta "veu lo lloc on se pot restaurar" i aquest lloc se'm mostrà, una nit de Sant Joan, com una epifania: "the web", la xarxa, el modern desert on clamar.

I ací em teniu, oh pacients amics, aquells pocs que em llegiu les cabòries, per la qual cosa us estic agraït, les meves turmentades contradiccions, les meves agonies (lluites) contra el temps que s'esmuny i el món canviant  que no acabo d'entendre. Ràbia i esperança. Ràbia per com de malament hem gestionat el patrimoni de les passades generacions i com hem hipotecat el futur dels fills. Esperança que aquests entendran que no tota la culpa ha estat nostra, sinó que les coses han esdevingut inclús en contra dels nostres ideals i voluntats i sabran rectificar i refer allò que no sabérem.

BON ESCLAT DE SANT JOAN !!. CREMEM ELS MOBLES VELLS !!