M'agradaria tenir el do de la profecia però això ho tinc vedat. Un ambient social i polític tan explosiu feia dècades que no ho veiem. Algunes coses estan canviant però no hi sé veure la direcció. Aquell petit llibret "Indigneu-vos" del nonagenari Stephane Hessel que va encapçalar les vendes del Sant Jordi sembla que ha fet fortuna, al menys el títol, entre els joves d'una generació que no veu clar el seu futur i ha decidit moure's.
Unes eleccions municipals amb líders polítics que són incapaços d'il·lusionar, desorientats i sense idees. Una societat del benestar en clar declivi i retallada, precedida d'uns anys inflant globus econòmics que finalment han esclatat. Encara s'hi valen les tradicionals manifestacions sindicals i plantades laborals per fer bellugar gestors i polítics?. Al menys això és el que estem fent la nostra generació.El vent que es mou en aquest món globalitzat amb ànsies de llibertat, justícia social, oportunitats professionals, lluita contra la fam i pobresa, canvi del model organitzatiu i productiu, amb lideratges posats en quarantena i que necessitem recanviar-los, cap on bufa?
Els líders internacionals, econòmics, polítics estan perdent credibilitat a un ritme de cames ajudeu-me, però no podem fugir i escapar-nos, la nostra generació compromesa, ha d'aguantar ferm mentre puguem i donar tot el suport possible a les properes, que intuïm ho tindran bastant magre. Seran elles capaces d'obrir els nous camins necessaris que nosaltres no acabem de descobrir?.
M'agradaria tenir el do de profecia, i com els antics, preveure i prevenir futures catàstrofes, però malauradament això ho tinc vedat i hauré d'estar atent a la "resposta del vent".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada