"Així com cell qui es veu prop de la mort, //...// e veu lo lloc on se pot restaurar //...//" D'aquesta manera comença un poema d'Ausiàs March. En manllevo l'inici per manifestar que així com tants, arribo a un cert moment en la vida que tinc necessitat de compartir part d'allò que s'hi ha acumulat en la meva, i veig el lloc on comentar les noves coses que vaig vivint, alhora que compartir l'experiència d'altres...
dissabte, 28 d’agost del 2010
Tu també hi eres
Ataollah Taefy Kalilien, tu també hi eres amb els guardies civils morts a l'Afganistan. Pocs diaris en parlen de tu. Tenies la família a Saragossa i els mantenies amb el teu comerç de catifes. La crisi et va obligà a buscar-te un altre manera de garantir-lis la subsistència. La feina de traductor et va semblar una bona ocasió i així vas arribar a l'Afganistan. Et quedarà la creu al mèrit militar amb distintiu roig, com els guàrdies civils. Vaig conèixer el teu fill Naïm amic íntim de l'ex-xicot de la meva filla. Em sap greu que els medis de comunicació gairebé t'ignorin. Descansa en pau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada