diumenge, 18 d’abril del 2010

Enyorat Montesquieu

Era a mitjans del segle XVIII, l'Antic Règim començava a donar mostres d'esgotament, el poder absolut dels monarques era un pes massa feixuc per una burgesia que anava donant mostres de poder, calia repensar la teoria del poder i així va nàixer l'activitat d'una sèrie d'intelectuals, entre ells Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu. En 1748 sortia a la llum "L'esperit de les lleis", una obra que defensa una societat on no s'acumuli el poder en un sol estament i d'aquesta manera defensa l'existència de tres poders: l'executiu, el legislatiu i el judicial, els quals han de mantenir una independència entre ells. És el principi de la democràcia contemporània. Avui en dia qualsevol Estat que es digui democràtic ha de cumplir aquests principis.

Aquest dies ha estat notícia el Tribunal Constitucional espanyol i la seva incapacitat de definir la constitucionalitat de l'Estatut d'Autonomia català.

Teòricament els membres d'aquest Tribunal són nomenats de manera democràtica: quatre d'ells són elegits pel Senat, quatre més pel Congrés de Diputats, dos ho són pel Consell General del Poder Judicial i dos per l'executiu (Govern). Vistos els equilibris i composició de les dues Cambres, en realitat l'elecció dels membres depenen de dos partits polítics, el PSOE i el PP, els altres poc hi tenen de dir.

Fa anys que membres d'aquest Tribunal han exhaurit el seu mandat i no s'han posat en marxa les vies democràtiques per a la seva renovació, sembla que tot plegat és només voluntat política dels líders dels dos partits majoritaris. Quina tristesa !, quin espectacle a nivell europeu !, com pot estar homologat l'Estat espanyol entre les democràcies del nostre entorn ?, no es revolta el Senat ?, no es revolta el Congrés ?, ai! tots els polítics amb la seva disciplina de partit!, fins quan el poder Judicial restarà sotmès al poder polític ?

"Això, amic meu, tant sols ho sap el vent. Escolta la resposta dins del vent "

2 comentaris:

  1. Una bona reflexió.Hem estat uns dies "fora de joc", i més del polític i ara ens posem al dia en quan al tema mai acabat de l'Estatut. És realment indignant! Que més podem dir! I a més dins de l'Europa democràtica!

    Canviant de tema, tinc un amic que va entrar en la teva web professional a través del meu blog i li va agradar molt. Ell però, mai fa comentaris.

    ResponElimina
  2. Joan, la resposta dins el vent hauria de ser una ventada important que des de Catalunya fes estarrufar les perruques de ses senyories i se'ls emportès ben lluny.

    Avui, Sant Jordi, he comprat un llibre que no savia estava publicat per en Salvador Cardús: "El camí de la independència" on ell diu... Cada dia hi ha més catalans que compartim la certesa que l'únic horitzó de dignitat nacional que ens queda és el de la independència. Hem perdut massa hores mirant d'agradar inútilment a Espanya... ha arribat l'hora de no perdre-hi més temps i dedicar totes les energies a pensar el país que volem i com el farem.
    Vinga, bona diada de Sant Jordi...!!!

    ResponElimina