La nit de sant Joan ja s'albira en l'horitzó i s'olora en l'aire. És una de les nits més màgiques en els records de la infància: el foc, la dansa, els jocs, els petards, la transgressió de poder estar despert tota la nit esperant l'albada.
Quan era xic tot era festa, de més gran he anat coneixent el significat de la tradició, la relació amb els cultes solars pagans del solstici d'estiu. També en edat adulta vaig descobrir amb incredulitat primer, i amb agradable sorpresa després la moderna tradició de la Flama del Canigó. Dic moderna perquè s'inicià en 1964: Josep Deloncle, apotecari de Perpinyà, gran patriota, admirador de Verdaguer i del seu cant al Canigó, aprofitant que l'àvia Guideta Mestre llegava la llar de la seva masia al Museu de Castellet de la capital del Rosselló, li féu encendre un foc en aquesta llar, i amb una flama d'aquest foc va fer encendre la primera foguera dalt del cim del Canigó la nit anterior a la Nit de Sant Joan. Després amb aquest foc nou, s'encendrien les fogueres que arreu els Països Catalans cremen en aquesta nit.
Quan era xic tot era festa, de més gran he anat coneixent el significat de la tradició, la relació amb els cultes solars pagans del solstici d'estiu. També en edat adulta vaig descobrir amb incredulitat primer, i amb agradable sorpresa després la moderna tradició de la Flama del Canigó. Dic moderna perquè s'inicià en 1964: Josep Deloncle, apotecari de Perpinyà, gran patriota, admirador de Verdaguer i del seu cant al Canigó, aprofitant que l'àvia Guideta Mestre llegava la llar de la seva masia al Museu de Castellet de la capital del Rosselló, li féu encendre un foc en aquesta llar, i amb una flama d'aquest foc va fer encendre la primera foguera dalt del cim del Canigó la nit anterior a la Nit de Sant Joan. Després amb aquest foc nou, s'encendrien les fogueres que arreu els Països Catalans cremen en aquesta nit.
La nova tradició arrelà primer a la Catalunya Nord però haviat travessà el Pirineu i ara hi han nombrosos grups de joves d'arreu el Principat van a buscar el foc nou al cim del Canigó. Al peu de la montanya s'hi reuneixen tots el dia i la nit abans de l'ascensió en una emocionant trobada dels catalans dividits per les fronteres dels Estats.
Visca! Ja t'ha mossegat el cuquet!
ResponEliminaBenvingut i enhorabona! Ja saps que estem a la teva disposició per a dubtes, però no crec que et fem massa falta, te n'has sortit força bé. De moment ja t'he enllaçat. Endavant i vigila que això crea "dependència". Ens llegirem!
Ja veig amb goig la solidaritat entre blocaires. M'aprofitaré sens dubte d'aquestes oportunitats
ResponEliminaNosaltres, "les Xibeques", juntament amb la "gent del Ter" Fem venir la flama del Canigó fins a Torroella, la fa uns anys que hi col.laborem, aquest any fins i tot ens vindrà una cobla per fer millor la festa. Cremarem a la foguera tots els mals averanys i demanarem benaurances.
ResponEliminaGemma
Vísca la Flama del Canigó i el seu missatge simbòlic
ResponEliminaEi! enhorabona per atrevir-te en aquesta nova aventura!! enganxa, enganxa.. i molt!! Endavant, nou blocaire! 1 abraçada!
ResponEliminaGeorgina