dissabte, 10 de març de 2012

La lluna...la pruna...

Recordeu?
Abans de les darreres eleccions, el PP feia peu fort continuadament, que allò que calia era treballar per la sortida de la greu crisi econòmica i deixar d'estar-ne de "collonades identitàries". Gairebé sense temps d'establir-se en el poder ben bé absolut, la Sra de Luna ens immergeix en la típica i obsoleta guerra de banderes. Tenim la nostra dita: qui té poca feina el gat pentina. Amb les poques competències que té la Sra delegada, allò que hauria de fer és passar la tisora i l'escombra amb els seus funcionaris que ja no tenen funció dins la Delegació del Govern Central, i deixar-se de les seves cabòries identitàries si vol seguir els consells del seu propi partit.


video


El drapeau que vol promocionar en les Cases de la Vila a la Catalunya, és el del Regne de l'Espanya borbònica de principis del segle XVIII que substituïa la del Regne de l'Espanya habsburg dels segles XVI-XVII, que es diferencien perquè aquesta segona tenia una franja alba i la primera té una franja "gualda", or, símbol de riquesa o potser "cobdícia?" del poder econòmic de la Corona d'Aragó.

El combat és entre una senyera mil·lenària d'origen imperial segons la llegenda, atorgada per l'emperador del Sacre Imperi a uns senyors feudals, llavors d'un futur poble, contra el disseny centenari de la branca esdevinguda hispànica, d'una nissaga aristocràtica provinent del Regne de França.

Potser haurem de tornar a donar feina a les bugaderies, cantant allò de "la lluna... la pruna..." en honor de la bel·ligerant senyora.

dissabte, 3 de març de 2012

Finançament

El diari PuntAvui publica una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), on destaca que el poble català està dividit gairebé per igual per tres opcions polítiques: un terç està còmode essent una comunitat autònoma, un altre terç se sentiria millor amb una Espanya Federal i l'atre terç es decanta clarament per la independència; però amb allò que hom hi està d'acord és en millorar el finançament permetent que Catalunya recapti els impostos per després gestionar-los.

La discussió sobre canvi de model polític sembla encara poc oportú vist el resultat de l'enquesta. Un referèndum en aquestes condicions a curt termini, no seria aclaridor ni exitós sobretot per a els defensors de la Independència. En canvi veig més proper la possible discussió-negociació del model de finançament.

Diversos models esperen damunt la taula pendents que els partits s'hi impliquin: un pacte fiscal estil basc (CiU, tot i que...), un model inspirat en el federalisme alemany (PSC), tancament de caixa (postura radical d'alguna empresa que ha fet objecció tributària sense sortida pràctica)

El tempus polític és viscut de manera diferent segons els partits implicats. Jo em decanto perquè l'inici de les discussions sobre el finançament s'ajorni el menys possible, sobretot ara que el Govern Central ha traspassat de manera exagerada al meu entendre, la responsabilitat de l'ajust econòmic a les Comunitats Autònomes.